Aprendre a cooperar i cooperar per aprendre. L’educació del segle XXI

L’educació al nostre país ha canviat molt des de les reformes educatives que van transformar el model d’educació racista, classista i masclista que el Règim de Franco va imposar a les escoles. Segurament tothom recorda frases com “la letra con sangre entra” o “patria, família y religión”, frases que es repetien a les escoles del franquisme controlades per l’església catòlica. Sortosament, el franquisme ja fa molts anys que ha quedat fora de l’educació i aquesta, modernitzada als vuitanta, va esdevenir una peça clau per a la transformació del país.

Actualment l’educació sofreix una altra transformació, ja que també ha quedat obsolet el model imperant al segle XX amb la revolució d’internet. Les avaluacions memorístiques, la divisió jeràrquica de l’aula entre professor i alumnes, la competència entre els estudiants per qualificacions numèriques i estímul de les conductes egoistes d’auto ajuda. Tot plegat genera una divisió jeràrquica dels alumnes i una competència i desconfiança entre ells que caracteritza les relacions socials a l’aula. Aquest marc, en un moment en el qual els alumnes estan construint la seva identitat, potencia la individualització en detriment de formes més col·laboratives i cooperatives. La societat que emergeix d’aquesta escola és una societat d’individus atomitzats i fins i tot amb dificultats per a compartir.

La societat del segle XXI disposa d’eines digitals per a facilitar la cooperació i col·laboració dels éssers de moltes maneres. Tot i que la tecnologia no és neutral, les noves eines digitals poden ser utilitzades tant en un sentit com en un altre. La nova tecnologia digital permet que sorgeixin noves formes de fer les coses que requereixen capacitats i aptituds que facilitin als individus treballar en el nou món que es construeix amb l’ajuda d’internet. En la mesura que puguem fer més coses plegats, les societats milloraran i no seran tan agressives per a l’entorn, tant el social com el natural. Una comunitat sempre serà més resilient si els seus llaços són més forts i sempre serà més resistent als perills que pot patir, també les persones que la formen.

Per a aconseguir aquestes noves capacitats, l’educació cooperativa és la metodologia apropiada. Estimula la relació entre els alumnes, fomenta la col·laboració en les diferents tasques mitjançant una interdependència positiva de finalitats, concepte que vol dir que tot es faci entre tots i que tots aprenguin. Facilita que ningú quedi endarrerit, ja que les classes es divideixen en grups que permeten detectar i corregir les mancances dels membres treballant plegats, i els diferents ritmes d’aprenentatge queden compensats si es treballa la metodologia de manera correcta. Fomenta l’aparició i la pràctica d’habilitats comunicatives, essencials en el món digital de l’actualitat i indispensables també en el món social. En definitiva, construeix comunitat, la comunitat del futur.

Carles Revenga Bagés

Deixa un comentari