L’impacte emocional de la situació actual

Fa uns dies que vivim una situació complexa, on les recomanacions per evitar la propagació del virus passa per distanciar-nos  físicament. Quedar-nos a casa està canviat el nostre ritme de vida, la manera de relacionar-nos i, mica en mica, impacta en les nostres emocions i estats d’ànim. Hi ha però, un altre tipus de distància: el distanciament emocional,  que pot fer-nos sentir sols encara que estiguem envoltats de gent o pel contrari, malgrat estar confinats podem sentir-nos a prop de les nostres persones de confiança. I és aquesta proximitat, aquestes relacions autèntiques, les que cal tenir molt present i les que ens poden alleugerir en aquests moments.

“Co-vida” o el moviment social que coopera amb la vida

Des de salut comunitària volíem compartir una mirada positiva de l’experiència de la pandèmia per COVID19 i el confinament que ha comportat,  que de forma molt diferent i desigual ens afecta a totes les persones. Aquesta realitat nouvinguda i inesperada és per a moltes de nosaltres una experiència molt intensa en termes de dolor, vulnerabilitat, distanciament social, solitud no volguda, mort, pèrdues, incertesa,... No obstant, també ens aporta dimensions positives: ens reubica i ens convida a fer-nos moltes preguntes…Pot ser una invitació per ordenar i repensar el valor de la vida, per posar la vida al centre de la vida, prendre consciència de la importància que té la salut, el valor de les cures en vers la nostra família i també la nostra comunitat. Què és essencial per a les nostres vides? Què ens nodreix i ens genera plaer? Quines són les nostres fonts de benestar i salut? Com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb la família, amb la comunitat, amb la naturalesa, amb el planeta? Com ens cuidem i com cuidem als altres? Quin espai ocupen les cures en la societat? Com volem viure? Com ens volem organitzar? Quina societat volem construir i, des d’on?

Un videoclip antimasclista i una peça de percussió intercultural, congelats pel COVID-19

Dijous joves de l’Institut Montjuïc estarien gravant ja les escenes del seu propi videoclip  antimasclista i divendres, un altre grup d’alumnes incorporaria nous ritmes a la seva peça de percussió. Però això seria si el COVID-19 no hagués entrat en joc. Des del febrer, joves de l’Institut Montjuïc participaven en dos projectes impulsats per l’Espai Jove La Bàscula amb el suport del Pla de Barris de La Marina que s’han vist truncats pel confinament: Atrapant masclismes i Percussió i interculturalitat.

8 de març 2020 – Taula de Dones

Des de la Taula de Dones ja ens estem preparant per a la propera gran cita del feminisme: el 8 de març. Per nosaltres aquest dia és de vital importància perquè ens permet visibilitzar les problemàtiques i els principies que el moviment feminista defensa al llarg de l’any i no només el 8 de març. Dins d’aquestes problemàtiques, les més centrals són la precarietat laboral i la violència masclista. Per això és important treballar la consciència de classe, centrant-nos en l’explotació, la precarietat i la desigualtat laboral que pateixen les dones només pel fet de ser dones. El famós sostre de vidre, la sistemàtiques reduccions de jornades, els obstacles per la conciliació familiar, o el desprestigi social atribuït a les tasques de cures són problemàtiques que s’han de conèixer i combatre col·lectivament. Tot això genera violència contra les dones però, malauradament, no és l’única violència que pateixen: maltractaments, violacions, abusos, assassinats, violència institucional... És per això que cada vegada més des del moviment feminista proliferen les iniciatives de defensa contra aquestes violències vers les dones.

Som padrins de lectura

Com cada any, els alumnes de sisè ens hem convertit en padrins de lectura, això vol dir que tenim un fillol o fillola de la classe de primer amb qui compartim una estoneta de lectura i de jocs cada setmana. Ens trobem a la biblioteca, ens saludem i anem a triar un llibre, busquem un lloc tranquil a la catifa o a la taula i el llegim junts, els ajudem amb els sons que encara els costen o amb les paraules que no entenen, i després agafem un llibre-joc i el mirem junts, prenem nota dels seus progressos, de com van aprenent i també de com va canviant la seva actitud.

La infantesa, una època complexa

Encara que associem la infantesa amb una època de despreocupació, sense estrès, preocupacions o problemes, és una època en la qual som més vulnerables i estem més exposats a danys emocionals i a possibles traumes. Els nens afronten diferents problemes, des d'adaptar-se a un canvi d'escola, ser intimidats pels seus companys de classe i/o per alumnes de cursos superiors, conflictes dins de la llar, la separació dels pares o algun dol. A més de tot això, està la incertesa que forma part del creixement, els continus canvis del cos, les dificultats del procés d'aprenentatge o en alguna assignatura en concret, per la qual cosa acaba sent una època bastant complexa. Aquí entra en joc l'aptitud per a créixer, adaptar-se i desenvolupar-se enfront d'aquests desafiaments, com la resiliència, que és poder afrontar amb èxit l'adversitat, el trauma, la tragèdia, les amenaces o altres fonts importants d'estrès. Si no es té aquesta capacitat, pot aprendre's, i serveix per a gestionar l'estrès i els sentiments d'ansietat i incertesa, i encara que es tingui aquesta aptitud, no significa que els nens deixin d'experimentar dificultats o angoixa.