“Co-vida” o el moviment social que coopera amb la vida

Des de salut comunitària volíem compartir una mirada positiva de l’experiència de la pandèmia per COVID19 i el confinament que ha comportat,  que de forma molt diferent i desigual ens afecta a totes les persones. Aquesta realitat nouvinguda i inesperada és per a moltes de nosaltres una experiència molt intensa en termes de dolor, vulnerabilitat, distanciament social, solitud no volguda, mort, pèrdues, incertesa,… No obstant, també ens aporta dimensions positives: ens reubica i ens convida a fer-nos moltes preguntes…Pot ser una invitació per ordenar i repensar el valor de la vida, per posar la vida al centre de la vida, prendre consciència de la importància que té la salut, el valor de les cures en vers la nostra família i també la nostra comunitat.

Què és essencial per a les nostres vides? Què ens nodreix i ens genera plaer? Quines són les nostres fonts de benestar i salut? Com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb la família, amb la comunitat, amb la naturalesa, amb el planeta? Com ens cuidem i com cuidem als altres? Quin espai ocupen les cures en la societat? Com volem viure? Com ens volem organitzar? Quina societat volem construir i, des d’on?

Jugant amb les paraules, en algun sentit, ens agrada pensar que covid (“co-vida”) també pot significar “cooperar amb la vida”. Aquest temps de confinament solidari, ens crida a viure en sintonia amb la -nostra- natura. Com podem responsablement acompanyar aquest moviment a favor de la vida, que requereix la participació i el compromís de totes vers la nostra comunitat? Replantejant totes les esferes de la nostra vida.

Davant del llenguatge bèlic sobre guanyar la lluita contra un virus, hem vist que la salut no és una lluita sinó un procés, un procés en el qual l’acompanyament i les cures són essencials. Un procés en el qual, ens cal defensar, defensem i defensarem la salut pública. Les professionals que treballen als Centres d’Atenció Primària, que ens acompanyen presencialment i per telèfon, les professionals dels Hospitals, que tot i patir retallades en sous i en drets laborals, estan més presents que mai per ajudar a la població, a les professionals de la salut pública que intenten tenir més informació cada dia per plantejar noves solucions al problema. Les cuidadores professionals i familiars que s’encarreguen de les nostra gent gran i dels infants, moltes de les quals estan confinades a una precarietat laboral perpètua.

Davant la demanda de distanciament social, hem vist que el que se’ns demanava era un aïllament físic, i hem creat noves formes de comunicació, de fer xarxa, d’acompanyar-nos, de participar en la nostra comunitat. Perquè totes som necessàries i valuoses. Perquè, el confinament ha generat distancialment físic, però ens ha apropat socialment. Hem vist com els vincles són font de salut (física, emocional, mental i social) i com les xarxes de solidaritat veïnals han florit perquè les llavors estaven sembrades als barris, obrint-nos la possibilitat de transitar un canvi real de paradigma socioeconòmic vers a l’economia social-solidària.

Davant l’aturada, hem vist com la disminució del trànsit ha produït una disminució de la contaminació i ha millorat la qualitat de l’aire; una gran oportunitat de repensar l’espai públic. Noves polítiques de mobilitat, sostenibilitat, urbanisme i habitatge són possibles i necessàries, per tal que la ciutat recuperi l’espai per a la vida i, transformem la ciutat per cuidar la salut de les persones.

“Crisi” etimològicament significa canvi, i això, intrínsecament implica oportunitats, aprenentatges i reptes per créixer com a societat. Perquè el nostre benestar, depèn del benestar de totes i res ens és aliè i tot està connectat. Diuen que el futur és el present que projectem, doncs que aquesta experiència sigui la llavor a favor de la vida. Una vida més saludable, més inclusiva, més equitativa, més digna, més Humana.

 

Tècniques de Salut Comunitària a la Marina, ASPB
Raquel Gallardo i Vanessa Puig

Deixa un comentari