Compartir mola

Ens apropem a les festes de Nadal i com cada any una maquinària comercial es posa en marxa per a que les persones ens deixem els diners en regalar objectes materials. Els nens i nenes son el primer objectiu de tota l’estratègia comercial i se’ls posa en el punt de mira. Les grans companyies que es dediquen a això despleguen tota una sèrie d’estratègies psicològiques ben dissenyades per a que exigeixin un regal, fins i tot entès com un dret. Volen regals, que siguin objectes (moltes vegades de plàstic) quedant arraconats en pocs dies.

Aquesta necessitat creada per a educar als nens i nenes amb la necessitat d’objectes materials, ja fa temps que li costa al planeta una quantitat de brossa extra que no pot eliminar. Els individus creixen i es tornen consumidors compulsius. Necessiten consumir sense saber que fer-ne del que consumeixen. Però el planeta ja ha dit prou. Les futures generacions odiaran als humans del segle XX i principis del XXI per la seva capacitat de crear residus de coses poc importants per a l’existència, enviant el problema cap al futur, a aquesta generació que ara neix. La promesa de la societat de consum de post-guerra no tenia cap pla. La idea era viure el moment i condemnar a una altra generació amb el problema dels residus.

Ara ens toca als que encara estem aquí intentar canviar-ho. Com? Canviant d’hàbits, començant per exemple a les festes de Nadal. I si voleu passar-ho bé, jugueu al joc de reciclar el que ja està fabricat. Creeu noves joguines d’aquelles que ja teniu, practiqueu la capacitat de crear conjuntament, en família. Agafeu aquella matèria que ja està transformada i doneu-li un nou ús, us sorprendrà l’energia i la capacitat dels més petits per a crear coses, ajudeu-los a practicar aquestes capacitats innates de la infància i alhora els educareu en un ús responsable de la matèria i del consum. Per cada objecte que transformeu aportareu el vostre gra de sorra a aquest canvi que ens demana el planeta.

I aneu més enllà, perquè un regal també pot ser un somriure, una acció, cuinar-li a algú, ajudar-lo a fer allò que no pot fer sol. Dedicar més temps a aquella relació que s’ha estancat. Fer-li una abraçada a aquells que més estimem. Ajudar als veïns a conviure en pau i felicitat, millorant la nostra amistat. Transformant aquell conflicte, aquella baralla, en una cosa nova que ens ajudi a tots plegats. Regalar coses immaterials no només ens ajudarà a millorar com a família, com a grup, com a comunitat, ajudarà a tenir un planeta més net i prepararà a les futures generacions per a un repte que hauran d’afrontar: salvar-lo.

Carles Revenga Bagés
Sociòleg

 

Deixa un comentari