Compromís i llibertat: l’educació en el lleure

Un nen de set anys truca per telèfon la seva monitora per demanar-li de fer una activitat. Això és educació en el lleure: que l’infant sàpiga que algú l’escolta i que pot expressar-se, que rebrà resposta, acompanyament, i motivació, que podrà deixar volar la imaginació.

Un grup de joves, orgullosos i orgulloses, fan una samarreta per finançar els seus projectes de curs. Hi diu: “No puc, tinc esplai”. Això és educació en el lleure: compromís i maduresa per prioritzar i decidir, i una mica d’autogestió, acompanyats pels monitors i monitores, per acomplir metes pròpies.

Arriben les colònies i un mural anuncia els grups de servei per als propers dies. Això és educació en el lleure: fer responsables els infants i joves, repartir les tasques i aprendre a conviure.
L’educació en el lleure és tot això i molt més. Parafrasejant el dibuixant Joan Turu: “educar és donar les eines perquè els nens i nenes puguin ser qui ja són”. Per això l’esplai no recorda un sistema educatiu ja rovellat que vol fer passar tothom pel mateix forat. L’educació en el lleure és aprenentatge i és joc, és reflexió i gimkanes, és un món on tot té un sentit: s’amalgama la diversió amb els valors.

L’esplai és, en definitiva, la societat que ens agradaria tenir a tots i totes els que hi formem part: un espai sense discriminacions de cap tipus, on les decisions es prenen de forma assembleària i els infants i joves són lliures per desenvolupar-se com a persones en un entorn que els acull i sobretot, que els estima.

Raquel M. Martínez Martínez
SPAI-T

 

Deixa un comentari