El poder de ser gran

Has d’agafar experiència”, “quan siguis gran ja se’t passarà”, “ja ho entendràs més endavant”, “jo a la teva edat..”, “no ets prou gran”, “els joves només penseu en divertir-vos”, “mentre visquis en aquesta casa”, “la teva feina és estudiar”, “faràs el que jo et digui”, “si no aproves l’examen demà no surts”, “encara no ets prou responsable”, “encara no es pot confiar en tu”, “perquè t’ho dic jo”…

Quantes vegades hem sentit aquestes frases? Bé perquè ens ho hagin dit a nosaltres o bé perquè hem vist com eren dirigides a terceres persones. Doncs aquest més tenim ganes de posar de manifest què hi ha darrere de tot això.

Química és un dels molts serveis juvenils de la Marina que treballa per atacar les necessitats dels joves del barri, oferir-los recursos i fer acompanyaments de progrés personal o per superar totes aquelles dificultats que es puguin anar trobant. Conjuntament amb els serveis juvenils de la Marina pretenem fer veure als joves que no estan sols.

En el nostre cas, el de Química, ens enfoquem en l’experimentació de nous interessos, la creació d’espais de trobada adaptats per als joves i a fer un treball sobre la participació juvenil. Ho fem pensant en crear un espai adequat per a ells i que s’els puguin fer a mida, tenint en compte que hi ha molt pocs espais durant la seva vida on tinguin un poder de decisió elevat, potser perquè sovint, la manera de fer dels adults limita la manera de fer dels joves.

I aquí és on volem introduir un concepte clau, la capacitat de decidir i tenir influència sobre els altres, el que es coneix com a poder adult. Aquest poder l’exercim tots els adults sense ser-ne conscients, no només pares, mares, professors o talleristes sinó qualsevol tipus de persona d’un rang entre 30 i 60 anys aproximadament que tingui relació amb joves, ja sigui de manera constant o esporàdica.

Si molts no heu sentit aquesta paraula us preguntareu: i quan l’exercim aquest poder? Quan qüestionem, quan interroguem, quan els posem en dubte, quan obliguem, quan decidim per ells, quan donem per suposat, quan infravalorem.. en moltes ocasions, però en definitiva, quan volem controlar i ho aconseguim. Ho fem de manera verbal, no verbal i fins i tot amb la nostra presència.

La joventut és una etapa on donar forma a nous projectes econòmics, polítics, sexuals, familiars, d’habitatge, laborals.. Els joves protesten perquè funcionem de manera diferent, tenen una altra manera de viure i veure les coses, els joves son desobedients perquè no han participat en la construcció de les normes del nostre entorn, i sobretot perquè ningú els ha preguntat quines són les més importants per a ells.

Per això defensem que els joves tenen dret a equivocar-se, a escollir malament i construir coses incoherents, perquè aquesta és la manera de començar, experimentant per arribar a decidir per a ells mateixos i construir espais a mida, sent conscients que ningú els ha ensenyat mai a fer-ho.

Per tant des de Química, i com a joves, demanem dues coses:

Demanem als adults que siguin conscients de quin és el seu poder com a tal, que es revisin i s’analitzin, que observin cada minut que passin amb els joves. Els demanem també que els escoltin, que aconsellin i que acompanyin, sempre des d’una posició d’iguals i no des del paternalisme. Demanem als adults que tinguin cura dels joves.

Però demanem també als joves que es revisin a ells mateixos, que creguin en ells i es vegin capaços de fer coses, que si s’equivoquen demanin perdó, que donin les gràcies als altres i que s’expressin, que expliquin què volen i per a què ho volen. Fer-se entendre és la millor manera d’aconseguir la confiança dels altres. Perquè han de ser ells i elles els primers en començar a donar-li la volta a tot això!

Oriol Toronell
Dinamitzador Espai Química Jove

Deixa un comentari