Els Infants, adolescents, professors i les famílies opinen sobre l’educació durant el confinament.

Des de l’inici de l’estat d’alarma, el món educatiu ha hagut d’adaptar-se  de forma accelerada per poder seguir en contacte amb els seus alumnes i les seves famílies i donar el suport que necessitaven. Hem parlat amb tots ells per saber com ho han viscut.

L’opinió dels infants

Daniel Armero. 12 anys. 6è Escola Seat
Carlota Jiménez. 12 anys. 6è Escola Seat
1. Com ha sigut el vostre dia a dia sense classes però amb tasques/deures a casa?

Daniel: Ha estat bé, ja que hem estat aprenent i més entretinguts.
Carlota : Ha estat molt bo i m’ha agradat aprendre a resoldre jo mateixa les tasques i m’ha semblat molt bona idea.

 

2. Com ha estat mantenir el contacte amb els professors?

Daniel: A través de videotrucada, telegram i la plataforma moodle.
Carlota: Amb la meva tutora era per telegram i les videoconferències i m’ha agradat molt. He trobat a faltar estar a classe i que m’ajudessin i em corregissin al moment quan feia alguna cosa malament.

 

3. Quina és la part positiva i negativa d’aquesta experiència

Daniel: La positiva és que he estat molt temps amb la meva família i la negativa és que no he pogut veure els meus amics ni anar de colònies.
Carlota: La part positiva és que he sigut capaç de fer jo mateixa les tasques, però la part negativa és que he trobat moltíssim a faltar a gent del cole: els meus companys i companyes, la meva mestra… Això no m’ha agradat

 

4. Com es podria millorar?

Daniel: El millor de tot seria poder anar un altre cop a l’escola.
Carlota : Faria videotrucades als 25 nens de la classe i la mestra a l’hora de berenar perquè podríem fer jocs, riure… m’agradaria molt!

 

5. Què és el que més heu trobat a faltar?

Daniel: Ha estat no poder estar amb els meus amics i no jugar a futbol.
Carlota: Els meus amics i amigues, les meves mestres, la meva tutora i a la família. Això no m’ha agradat, la veritat.

 

L’opinió del professorat

Victòria Oliver, tutora de P3B i coordinadora d’Educació Infantil Escola Seat)
Gemma Pintó, tutora de 3r A de primària i coordinadora de Mitjans Escola Seat)
Maria Gómez, directora de l’Escola Enric Granados
1. Com heu viscut el tema del confinament en el dia a dia de l’escola?

Victòria: Ens va donar la volta a tot, però ens ha permès treballar encara més en comunitat, ens ha obligat a ser més creatives per crear propostes viables per a les famílies, amb les que ara tenim l’oportunitat d’estar més en contacte.
Gemma: De forma variable, ha estat un trasbals en la nostra manera de treballar, funcionar i organitzar-nos. Però gràcies a l’esforç de l’equip i la implicació d’infants i famílies hem pogut estar presents i superar el repte.
Maria: Amb molta intensitat: L’excepcionalitat de les circumstàncies, particularment al començament, ens van fer passar per tots els estats d’ànim. Molta preocupació perquè sabem que aquesta situació té repercussions econòmiques i socials ràpides i directes sobre la societat. A poc a poc hem anat reconduint tots aquests sentiments en una pulsió creativa per tal d’arribar als nostres alumnes, tot fent servir tots els medis que teníem a l’abast. Ens hem coordinat amb totes les entitats municipals i privades (Consorci, Districte, Bancs d’aliments, Serveis Socials, Centres oberts, etc.) per tal d’intentar pal·liar la bretxa digital, hem dissenyat un pla de treball intens mitjançant tots els alumnes del centre han tingut contacte dels seus tutors. Hem dissenyat activitats inclusives per tal de garantir que tots els infants poguessin treballar a casa i hem hagut de dissenyar nous protocols d’actuació per a atendre totes les famílies amb risc d’exclusió social. Poc a poc hem transformat el caos en un cert ordre mitjançant un treball exhaustiu per part de tots els professionals i gràcies a l’esforç i la dedicació de tots els agents implicats.

2. Com ha estat mantenir el contacte amb els vostres alumnes?

Victòria: Molt diferent, tal vegada la dificultat més gran a un inici. Mantenir el lligam amb els infants sense contacte físic és complicat, tot i que no és impossible gràcies a les famílies que han actuat com a fil conductor.
Gemma: Ha estat laboriós però afortunadament hem pogut establir canals de comunicació àgils, instantanis  i que ens han permès estar a l’abast de la gran majoria de l’alumnat.
Maria: Dur i també imprescindible. No oblidem que en aquest camí també hi ha hagut professionals que hem afrontat situacions molt dures degut a la COVID19. Tothom hem estat conscient que era un moment en el què havíem d’estar a l’alçada. El vincle emocional amb les famílies i els nostres alumnes és el més important que tenim, i hem pogut garantir aquesta continuïtat. Pels infants ha estat molt gratificant rebre notícies dels seus mestres. També hem ajudat a les famílies a organitzar-se un horari o rutines de treball que fossin adients pels seus fills. Pels mestres també ha estat una feina nova i molt necessària i tots  estem orgullosos de la feina que hem fet.

 

3. Quina és la part positiva i negativa d’aquesta experiència?

Victòria: La Negativa, saber que hi ha famílies que tenen dificultats produïdes o agreujades per la situació actual. La part positiva és que hem tingut temps per reflexionar, per dedicar i sobretot per estar.
Gemma: La positiva és el gran treball en equip que hem realitzat el  claustre i la capacitat d’adaptació que hem tingut tant nosaltres con les famílies, sense elles res hagués estat possible. La negativa la incertesa.
Maria: La negativa és que, per molts esforços que hem fet, s’ha perdut una part fonamental de l’escola que és la convivència i la socialització. Els infants necessiten jugar amb els seus iguals, compartir experiències, desenvolupar-se com a persones. La tecnologia no pot pal·liar mai l’espontaneïtat d’un somriure, d’un joc improvisat, de poder córrer al pati sense cap altre intenció que aquesta. I el mestre no pot copsar tan ràpidament l’estat anímic d’una criatura com quan el veu cara a cara.
De positives en trobem moltíssimes: La fonamental és que ens hem posat a prova i hem après a treballar i a coordinar-nos en la distància, la qual cosa al principi semblava impossible. Hem forçat a tota la comunitat educativa a fer un ús de la tecnologia que era imprescindible per a mantenir-se connectat. Hem après a fer tutorials de tot tipus, ens hem convertit en Youtubers, i ens hem ajudat molt entre nosaltres també per tal d’arribar a tothom. Ha estat un exemple de treball en equip, i de lluita comú per a un únic objectiu, la qual cosa és meravellosa.

 

4. Com es podria millorar?

Victòria: Amb igualtat de condicions per a tots i totes: econòmiques, emocionals i formatives. Nosaltres mateixes hem fet un intensiu en aprenentatge d’eines digitals per poder crear materials i aprofitar les vies de comunicació.
Gemma: Davant la possibilitat de que es tornés a repetir, podríem millorar moltes coses organitzatives de forma interna, no perquè ho  haguem fet malament sinó perquè l’experiència i la reflexió sempre condueixen a la millora.
Maria: Hagués estat bé  tots els mestres haguessin tingut un telèfon corporatiu, amb dades i trucades il·limitades.  Crec que hagués facilitat aquest període que les famílies hagueren tingut l’oportunitat de passar pels centres per tal de recollir els llibres fungibles i poder fer-ne ús d’aquests. I que les escoles haguessin tingut una mica més de marge per a preparar aquest confinament, ja que vam haver de sortir de l’escola amb molta urgència, i això va limitar molt la capacitat de maniobra dels centres per a preveure les situacions posteriors.

 

5. Què és el que més heu trobat a faltar?

Victòria: El saber què passarà i cap a on anem. Però la situació no permet tenir dades més concretes, és més saludable anar dia a dia. La incertesa és incòmoda i més quan hi ha tantes coses en joc.
Gemma: Conviure amb l’alumnat dia a dia, les bones paraules, els somriures i, fins i tot, els conflictes propis d’una convivència en contacte físic. També, les xerrades amb l’equip per créixer i construir.
Maria: Les abraçades, els somriures de quan entren els nens al matí. La sensació d’estabilitat i de confort que ens dóna la rutina. Les colònies escolars.  L’espontaneïtat de qualsevol company quan et veu al passadís i per la teva cara ja sap que alguna cosa no rutlla bé. L’olor del cafè al matí, el poder dinar l’equip junts i compartir. La facilitat amb la que fem qualsevol feina al centre.  En definitiva tot el que comporta una rutina de treball agradable que, a vegades, no valorem fins que no la perdem.

 

L’opinió de les Famílies

Família Minutoli, formada per pare, mare i 2 nenes, Maria de 1r de primària i Marta de P5 (Escola SEAT).
Família d’Andres Sabie, formada per pare, mare i un nen de 4t de primària( Escola Seat)

Família formada per pare, mare (Katia), Leandro sisè de primària i la Luciana de 1r de primària
(Escola Can Clos)

Família monoparental formada per mare (Khadija) ,la Marián de 4t, Llias de 1r, i el Mudy de P5
(Escola Pau Vila)

1. Com ha sigut el vostre dia a dia sense classes però amb tasques/deures a casa?

Família Minutoli: Ha anat bé, amb dies més llargs que altres. Però podem dir que han passat aquests dies i esperant tornar a la nova normalitat. Ha estat difícil trobar coses a fer amb les nenes per tot el dia.
Família Andres Sabie: Ha sigut molt difícil perquè tot era nou i inesperat, i no sabíem com serien les coses. No he tingut problemes per conciliar el dia a dia amb el nen i la veritat és que, de bo, tenim que hem començat a aprendre amb els nens.
Katia: Se nos ha hecho difícil ayudar con los deberes porque no sabemos el catalán, pero traduciendo vamos poco a poco.
Khadija: Los deberes los vamos haciendo poco a poco. Hemos podido hacer  muchos de los deberes aún sin ordenador.

 

2. Com ha estat mantenir el contacte amb els professors?

Família Minutoli: El primer mes de confinament sense tasques a fer per part de l’escola per a Infantil ha estat difícil per què hem hagut de buscar per internet fitxes i inventar-nos activitats sense tenir els coneixements adequats.
Família Andres Sabie: Hi ha hagut molt contacte: trucades per saber com podríem treballar i ajudar-nos millor, el grup de telegram on podem resoldre dubtes les famílies i els nens poden parlar amb els mestres i companys amb les videotrucades.
Katia: El tutor del Leandro, el profesor Jordi, nos ha sabido guiar con la aplicación. Y también el Imagina’t.
Khadija: Hasta ahora no he tenido mucho contacto con los profesores, ahora que me han traído un ordenador, podremos hacer video llamadas con los profesores más fácilmente.

 

3. Quina és la part positiva i negativa d’aquesta experiència?

Família Minutoli: Positiva, es que hem après a valorar més la formació i el treball dels mestres, sobretot per l’enorme paciència que tenen. I la negativa és haver aguantat tots els dies a casa les 24 hores sense poder sortir.
Família Andres Sabie: La  positiva és que hem tingut temps per estar en família i fer-ho tot junts, i la negativa és que els nostres fills no han pogut gaudir del que els hi quedava pendent com les sortides i colònies.
Katia: Lo positivo es que los niños van haciendo los deberes y los profesores  les han enseñado. Lo negativo es que no sabemos catalán, pero hemos aprendido algo en estos días. No ha sido todo negativo. También es positivo que en este tiempo no hemos contaminado tanto el medio ambiente.
Khadija: Lo positivo es que como madre trabajadora, en el confinamiento he podido quedarme más tiempo con mis hijos, jugar y disfrutar con ellos y aprender cosas de ellos, también ayudarlos a aprender cosas. He podido romper un poco la rutina porque cuando estoy trabajando tengo una programación fija cada día. Los niños están contentos porque no estaban acostumbrados a estar conmigo en casa, solo los fines de semana, y sabemos cómo los pasamos, entre la limpieza y las cosas de casa que hay que hacer, a veces tampoco podíamos salir. Estamos valorando más el tiempo, intento disfrutar más con ellos y que ellos también disfruten También he cambiado la rutina para hacer las compras, antes por la falta de tiempo hacía la compra cada día, sin planificar. Ahora me estoy planificando mejor y no salgo cada día.
La parte negativa es volver a organizar mi vida de trabajo ahora, estando con los niños en casa y volver a trabajar. Otra cosa negativa es no poder ver al resto de la familia, tengo aquí una hermana y hasta ahora no nos habíamos podido ver. Los niños no han podido encontrarse con sus amigos de la escuela.

 

4. Com es podria millorar?

Família Minutoli: No en sé prou per poder saber que dir per millorar. Però podria ser augmentant més les videotrucades de les mestres amb els infants i potser fer lliçons online en petit grup, encara que potser són massa petits per fer-ho.
Família Andres Sabie: No crec que siguin coses a millorar a l’escola en sí, sinó del Departament d’Educació.  Caldria que oferir més atenció i recursos als infants per arribar a tothom i que ningú sigui quina sigui la situació, es pogués perdre.
Katia: Se podría mejorar si hubiera clases virtuales para los padres, así podríamos aprender y enseñarle mejor a los pekes.
Khadija: Ahora con el ordenador será más fácil

 

5. Que és el que més heu trobat a faltar?

Família Minutoli: La tranquil·litat de deixar a les nenes gaudir d’un espai obert amb les mestres que les estimen i les recolzen. El fet que ens hagi tocat a les famílies desenvolupar el paper del mestre ha estat complicat.
Família Andres Sabie: Penso que l’escola ha reaccionat ràpid i ha aconseguit arribar a nosaltres. Per tant, com a organització no trobo a faltar res. Trobo a faltar tot de l’escola com a tal i del dia a dia, el contacte i rutines que implicava.
Katia: Saber catalán para apoyarles más con los deberes.
Khadija: Aún no lo sé porque ahora es que estaré más conectada ahora que tenemos un ordenador.

 

La Opinió dels Adolescents

Marta Carrasco, Aroa Santiago Ashley Esteves i Aleix  Alonso

1. ¿Cómo has vivido las clases a distancia?

Marta: Bastante difícil dado a que no tengo Internet en mi casa y me costaba enterarme de que hacer.
Aroa: Bien
Ashley: Mal no me ha gustado nada
Aleix: Ha sido un poco raro. Primero el no estar en clase con los compañeros y tener que hacer los trabajos en el ordenador. Y sobre todo no poder salir al patio.

 

2. ¿Es una buena forma para aprender?

Marta: No, en las clases presenciales los profesores pueden controlarte académica mente en casa solo la gente organizada y que le gusta estudiar puede
Aroa: A ver, a mí no me gusta mucho prefiero en el insti pero tampoco está tan mal
Ashley: No
Aleix: No estamos acostumbrados a esta forma. Se hace un poco difícil y largo. Pero tienes más tiempo para presentar los trabajos. Prefiero ir a clase que hacerlo en casa. Creo que nunca pensé que diría esto😂

 

3. ¿Qué cambiarias o  hubieses hecho distinto?

Marta: Yo habría abierto una o dos clases (con las medidas de seguridad claro) para esas personas que no disponen de internet o dispositivos
Aroa: lo primero de todo aprobar el curso a todos y pasar al siguiente año y si eso no fuera posible pues no poner tantos deberes porque se pasan bastante
Ashley: Que cada día hubieran clases virtuales, porque yo no he tenido muchas  y que no manden tantas cosas porque no da tiempo.
Aleix: Me gustaría poder tener más vídeo conferencias. En lugar de recibir las tareas por email

Deixa un comentari