Entrevista a família col.laboradora del servei de famílies col-laboradores

El Servei de Famílies Col·laboradores, un servei de l’Ajuntament de Barcelona per a famílies que temporalment i per diferents situacions (salut, conciliació vida laboral i familiar, respir,…) necessiten d’un suport puntual per la cura dels seus infants.

El servei compte amb un banc de famílies divers que ofereixen el seu temps (hores, dies, caps de setmana, vacances..) per tenir cura dels infants per un temps limitat.

La Sara Barrera és família Col·laboradora del Servei de Famílies Col·laboradores des del 2019, és periodista, viu sola i ens explica la seva experiència.

Quin són els motius que et van portar a fer-te famílies col·laboradora?
Des de sempre he fet molt voluntariat internacional, sobretot a l’Índia, amb entitats que treballen per millorar el futur de nens i nenes i les seves famílies. Fa un parell d’anys vaig veure que hi havia el Servei de Famílies col·laboradores, i per mi era la manera de seguir donant un cop de mà a famílies però en aquest cas de la meva ciutat, que necessitaven temporalment una ajuda. Així que no ho vaig dubtar i m’hi vaig apuntar.


Col·laboro al servei perquè s’adapta als meus horaris i ho puc compaginar perfectament, i sé que d’aquesta manera estic donant un cop de mà a una família que necessita un respir. M’agrada col·laborar perquè m’encanta l’energia i l’espontaneïtat dels nens i nenes amb els que col·laboro. També m’agrada molt la idea que aquests infants vegin noves formes de família. Algun cop algun infant m’ha preguntat que per què no tinc marit, i per mi és molt interessant el fet que aquests nens i nenes vegin que una dona pot viure sola i ser la mar de feliç!

Què vas fer per ser família col·laboradora?
Una de les coses que més valoro és la facilitat en tot el procés. En el meu cas, vaig veure una piulada a Twitter i vaig escriure un correu electrònic. En menys de 24 hores des del servei es van posar en contacte amb mi, i ja vaig fer dues primeres entrevistes. La darrera entrevista és a casa, perquè vegin el teu espai, i a partir d’aquí, si encaixes, ja et fan una proposta de col·laboració.

També facilita molt les coses el fet que hi ha un seguiment constant per part del servei, i qualsevol dubte que tinguis, tens comunicació directa amb la teva referent. Per exemple, em vaig trobar amb un nen que ja de ben petit, tenia comportaments molt masclistes i feia comentaris molt despectius vers les dones. I no tenia ni cinc anys! Ho vaig parlar amb la meva referent, que ho va parlar amb la família i entre la família i jo ho vam anar treballant. 


Compartiries alguna experiència de les teves col·laboracions?
Tots els nens i nenes amb els que he tingut la sort de col·laborar s’han guanyat el meu cor, però potser recordo amb especial carinyo uns germans que vaig haver de cuidar, de 2 i 4 anys respectivament. Es tractava d’una família monomarental, on la mare havia de  treballar cada dia de la setmana, de dilluns a diumenge, perquè estaven passant una situació econòmica molt vulnerable. Aquesta mare  necessitava algú que li donés un cop de mà, i des del servei van contactar amb mi per si tenia disponibilitat. En aquest sentit he de dir que les col·laboracions poden variar: poden anar des d’un dia, un parell de setmanes a mig any, que és el màxim. En el cas d’aquests germans, vam acordar que tindria cura d’ells un cop per setmana, els dilluns, i la meva tasca era anar a buscar primer al germà gran a escola, i després anàvem junts a buscar la germana petita. Me’ls quedava fins les 20h, que és quan la mare podia arribar a buscar-me’ls. La col·laboració es va acabar, però segueixo en contacte amb la mare dels infants. Em fa molta il·lusió perquè els germans es recorden molt de mi i m’envien vídeos d’ells cantant. El nen és un artista, i és súper graciós cantant, i em dedica cançons i me les envia.

La darrera col·laboració ha sigut més curta: una família monomarental necessitava algú que tingués cura de la seva filla mentre la mare estava fent un curs d’inserció laboral. Un cop per setmana durant quinze dies vaig anar a buscar la seva filla, una nena  de dos anys, a escola. Me la quedava a casa, jugàvem, i a l’hora acordada, la mare la venia a buscar contenta d’haver pogut fer el curs sense desatendre la seva petita. 

Què li diries algú que es plantegi ser Família Col·laboradora?
No ho dubtes i fes-ho! És molt i molt enriquidor, les tècniques del servei s’adapten als teus horaris i és molt fàcil. 

Personalment em sento privilegiada pel fet de poder oferir part del meu temps lliure a aquests nens i nenes i a les seves famílies. Sé que la vida dona moltes voltes, i penso que si jo mai necessités aquest tipus d’ajuda, estaria molt agraïda.

Crec que és molt reconfortant saber que si no pots, o no tens disponibilitat perquè per exemple estàs atravessant un moment personal difícil, no passa res. El servei s’adapta. Recordo el primer cas que em van presentar, em sentia fatal perquè la mare crec que necessitava dos cops per setmana, i jo només podia un dia. Però del servei em van fer veure que no passava res, que ja trobarien l’opció d’organitzar-se i que no deixa de ser un cop de mà que fas en teu temps lliure. I em vaig sentir molt millor, clar. 


El servei compta amb un banc de famílies divers: hi han famílies de totes les edats i tipologies (parelles, persones soles, amb fills, sense fills,…), distribuïdes arreu de la ciutat de Barcelona.

 
Si vols més informació per ser família col·laboradora podeu escriure a sfc@bcn.cat o truqueu al 93 291 59 66 i 93 291 59 67 i es posaran en contacte amb vosaltres. Per més informació: 
https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/canal/servei-de-families-collaboradores

Deixa un comentari