Espais Liles

ESPAIS LILES és un projecte de vocació comunitària que té per objectiu la conscienciació en l’eradicació de la violència contra les dones al carrer.

La primera fase se centra en la comunitat educativa. La Taula de Dones de La Marina, amb l’orientació i el suport de dos serveis municipals: el PIAD (Punt d’Informació i d’Atenció a les Dones) i el CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a Dones), i la col·laboració de formadores externes, hem confegit uns tallers adreçats a les escoles i instituts del barri per tal d’incitar els alumnes a la reflexió sobre els estereotips i rols de gènere, la divisió sexual del treball, la discriminació de gènere directa i indirecta i, als instituts, la prevenció de la violència masclista.

Més endavant, els tallers tindran una plasmació en forma de dibuixos, contes, còmics i un logo. Per ara, l’experiència és rica en matisos, constatacions i sorpreses. Els recursos pedagògics, amb el joc i la posada en escena com a elements centrals, s’adeqüen amb solvència als conceptes i susciten debats. Comprovem amb tristesa que, des de molt aviat, el sexisme forma part del bagatge cultural de nens i nenes. Ja coneixen les feines i rols de dona i d’home. Però, alhora, entenen ràpid el valor de la igualtat i el defensen amb passió. Repeteixen que cada persona hauria de ser lliure d’escollir la roba, els jocs, l’ofici, a qui vol estimar. Ens emociona escoltar la convicció amb què aposten per aquesta llibertat i la necessitat de respecte. Xerren, opinen, volen expressar-se i no els agrada que marxem. En volen més: els agrada parlar, mentre juguen, de dones i homes i feines i càrregues (i ens expliquen que ahir van caure o el seu plat favorit). Treballen en equip i de vegades es discuteixen en equip. Els més grans tenen moltes preguntes, ganes de compartir experiències i formar part del debat. Els seus còmics expressen des de confiança a subvertir el sexisme fins a l’exposició de la duresa de la realitat sense edulcorants.

Pel que fa als instituts, els joves estan molt receptius i estan compartint, amb força naturalitat i entusiasme, dubtes, inseguretats i experiències. Els docents han declarat que feia molta falta un taller d’aquestes característiques. I és que, segurament per primera vegada, a les aules dels instituts del barri s’està parlant amb franquesa i sense tabús de l’assetjament a les dones al carrer, d’abús i d’agressió sexual.

La col·laboració dels mestres resulta essencial: coneixen els alumnes i ens poden donar un cop de mà en aspectes que tenen a veure amb aquesta confiança. Sempre que podem treballem en cercle i, si no pot ser, tenim la idea del cercle al cap. Ens interessa trencar els espais fixats: passegem per l’aula, ens mesclem, s’agrupen, es dispersen, s’emocionen, xiuxiuegen, criden, corren i salten. Ens mou la il·lusió de poder-los transmetre una idea essencial: cal treballar per la igualtat de gènere, sense la qual la societat és injusta i això fa infeliç tothom. Quan marxem tenen unes quantes idees per reflexionar. Amb els mestres, la família, al carrer o al parc. Nosaltres tampoc som les mateixes.

Deixa un comentari