Les famílies a casa i els educadors a l’escola i l’institut, es pregunten sovint què fer amb alguns infants i adolescents. Ens referim a aquells que no hi ha qui els aturi, ni qui pugui exercir un mínim d’autoritat i ordre.
Aquests mateixos nens i nenes alguns cops poden esdevenir al en arribar a l’adolescència en nois i noies, que no accepten normes, criden, insulten, es barallen, actuen impulsivament, no estan atents a classe, no poden esperar, no se’ls pot portar la contrària, en els casos més extrems poden arribar a la violència.
Són nois que, encara que no ho sembli, pateixen perquè fracassen en els estudis , reben contínuament: càstigs, expulsions, i poca valoració dels adults; en conseqüència , ells tampoc es valoren massa a si mateixos, i a poc a poc van perden l’esperança en el seu futur.
En aquesta situació tots els implicats es senten malament i no sembla fàcil, trobar una sortida. Les relacions familiars es compliquen, el clima relacional es va enrarint, i es fa difícil gaudir d’estar junts. No és estrany que els pares es culpabilitzin i es discuteixen entre ells.
A l’aula passa alguna cosa similar, pocs educadors poden mantenir la relació i el recolzament necessari cap a aquests alumnes, estan esgotats front a aquests alumnes amb actituds tant difícils de portar i suportar.
Qui en té la culpa? És una pregunta inevitable i alhora estèril, perquè el que cal plantejar és: Qui pot aportar alguna solució? La resposta és: tots. Davant d’aquests problemes cal una implicació de tots els que envolten al nen o adolescent. Caldrà, també, l’ajuda dels professionals de la salut: psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, educadors socials, metges de primària, infermeres.
Psiquiatres i psicòlegs hauran de fer un diagnòstic. Què li passa?, i per això no serveixen les mirades reduccionistes, és bàsic escoltar al pacient, a la família, i a l’escola. El clínic haurà de destriar no només els símptomes evidents sinó el que hi ha darrera. És possible entendre alguna cosa d’allò que li passa i el perquè d’aquestes reaccions?
Darrera de la descripció que hem fet ens podem trobar diferents situacions i trastorns psicològics o psiquiàtrics, com poden ser:
- Un nen o adolescent deprimit que no sap com expressar la seva tristesa i l’únic que pot fer és estar irritable, inquiet, molestant a tothom. La seva desesperança pot tenir aquesta forma d’expressió, que confon als que li envolten i oculta la raó del seu veritable patiment.
- Un jove que està iniciant un trastorn psicòtic que es sent molt estrany i espantat amb les sensacions que viu internament. No pot seguir les normes que li donen perquè viu en el seu món particular, que no respon ni a la seva lògica anterior ni a la dels que l’envolten i s’hi rebel·la mostrant aquestes estranyes conductes que no havia manifestat abans.
- En altres casos ens podem trobar a un pacient amb el que anomenem trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), que no pot parar quiet, “com si tingues un motoret dintre, que el fa moure’s contínuament”.
- Però també ens trobem amb aquell, que viu un situació familiar difícil,( no cal que sigui molt extrema) . Poden ser situacions diverses, en les que es pot trobar qualsevol família: separació dels pares, mort d’un familiar, emigració, o bé desestructuracions familiars greus i complicades. Les dificultats per entendre i entomar les situacions que viu provoca una ansietat que el desborda, pot manifestar el patiment que té amb aquestes actituds desafiants cap a l’adult.
Aquestes son algunes de les raons que poden estar en el rerefons de la conducta dels infants o joves que hem descrit. Així doncs per establir un diagnòstic i un tractament adequat, cal tenir en compte al menys tres eixos: el biològic, el psicològic, i el social. Així arribarem a concloure, si cal donar alguna medicació, atendre psicològicament el pacient i la seva família, i/o fer canvis en l’entorn escolar o social. Per acabar remarcaria alguns punts:
- Es clar que quan abans es detecti i tracti el problema millor solució tindrà.
- Caldrà actuar amb molta coherència tots els implicats, pacient, família , escola, entorn social i professionals de la salut.
- Haurem d’oblidar la il·lusió de les solucions, simplistes i ràpides. Tant de bo fos possible que una determinada actuació, medicació, canvi d’escola o qualsevol altre fos del tot resolutiva. Generalment requerim de temps i processos complexos per millorar la situació del infants, adolescents i les seves famílies.
És cert que aquest tipus de problemàtica fa patir molt a tots els implicats, però també la nostra experiència és que donant el temps i fent les actuacions necessàries, la majoria dels nens i nenes, nois i noies, milloren suficientment per poder estar en bones condicions d’assolir la vida adulta.
Dra, Assumpció Soriano Sala
Responsable Assistencial de Consulta Jove
Psiquiatra del Hospital de dia per adolescents
asoriano@fhspereclaver.org
C/ Mare de Deu de Port 344. 08038 Barcelona
Telèfon: 934317162
www.spcsalut.org