La dona musulmana a Catalunya

Actualment no tenim dades ni estudis específics,  sobre la situació de la dona musulmana a Catalunya, encara que n’hi ha alguns a nivell europeu,  les conclusions dels quals  ens poden ajudar a extrapolar en part a la nostra realitat.

En aquest sentit, podem dir que, lluny de la visió monolítica i estereotipada transmesa mitjançant els medis de comunicació, la tipologia de la dona musulmana europea és heterogènia. Sobretot, s’identifiquen com a europees, i  volen emancipar-se dins de la tradició musulmana i afirmar els valors democràtics com a propis.

D’altra banda, pateixen una triple discriminació: com a dones, com a musulmanes i algunes d’elles, com a immigrants. És a dir, víctimes del sistema patriarcal, comparteixen les discriminacions contra la dona en general,  i se li suma a la condició de  dones pertanyents a una minoria religiosa. Podem extreure la conclusió que hi ha una majoria  de musulmanes immigrants; no obstant això, no es té en compte que: una musulmana no és necessàriament una immigrant , o viceversa, fins i tot si es tracta d’un país de majoria musulmana.

L’augment de l’islamofòbia és una realitat arreu d’Europa.  Moltes organitzacions, sobre drets humans i socials han exigit als governs europeus combatre els estereotips i prejudicis contra els i les musulmanes, que alimenten discriminació.

És preocupant l’ascens de partits polítics i grups obertament racistes, xenòfobs i, islamofòbics a l’empar d’una crisi econòmica i social que afavoreix la recerca frenètica d’un “cap de turc”.  Per tot això  cal dedicar més  esforços a la protecció pels drets fonamentals de les persones.

El juny de 2012, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va sol·licitar als estats membres del Consell d’Europa, que posin en marxa una sèrie de mesures positives que  contribuïssin a l’apoderament de les dones musulmanes. Aquestes mesures  claus pretenien sensibilitzar-les sobre els seus drets i ajudar-les a realitzar-se plenament. Es proposa que els estats inverteixin en educació, promoure xarxes i la participació social i pública, i que acompanyin a les dones musulmanes en el seu desenvolupament professional .

En el cas de Catalunya, hi hagut un augment del teixit associatiu: les associacions de musulmans que vetllen per a les necessitats pròpies s’han multiplicat, però hi ha una manca de continuïtat a causa de la manca de suport institucional i de la seva pròpia comunitat.

A tot això cal afegir el treball de sensibilització i producció de pensament sobre el feminisme islàmic que ha dut a terme una entitat local (Junta Islàmica catalana) a través de diferents conferències internacionals i han estat un referent en tot el món.

Malgrat els obstacles que s’enfronten les dones musulmanes, és necessari continuar treballant colze amb colza amb altres dones i apostar per un canvi de posició: de la victimització a l’activisme creatiu.

MariLuz Escandell

Deixa un comentari