L’escola feminista

El model coeducatiu sosté que cal impulsar la igualtat real d’oportunitats a l’escola, cosa que passa per l’eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó de sexe. Una educació que faciliti a nens i nenes les eines per a la igualtat, cosa que haurà de revertir en la construcció d’una societat sense violència masclista i en la qual tothom estigui cridat a participar.

A la pràctica, aquest model suposa la democratització d‘aules i claustres, un ús no sexista de la llengua, sobretot en el fons dels discursos, subvertir els rols tradicionals de feminitat i masculinitat i propiciar una distribució no sexista dels espais. Algunes cançons del repertori tradicional són clarament sexistes, si no directament ofensives, com El gall i la gallina. Llibres, fitxes i altres tipus de material escolar haurien de reflectir horitzons socials no discriminatoris. Potser cal desfer-se dels contes o fotografies en què sempre és la mare qui cuina i el pare qui condueix. Ja és hora de promoure que els patis escolars no s’utilitzin de manera abassegadora per a la pràctica del futbol, cosa que relega les nenes als racons en jocs que no requereixin gaire espai o en converses que en disposar d’un lloc per a jugar, potser es deixarien per a altres ocasions. Si volem que cada persona trobi el seu emplaçament al món, cal començar per no dissenyar espais centrals i marges ni consentir que siguin sempre els mateixos qui els transitin.

L’escola feminista també propicia que es respectin els tempos, processos i objectius de cadascú. Es basa en un model en què el diàleg, el respecte i l’educació afectivosexual formen part dels continguts curriculars. I on la cooperació entre iguals és un valor primordial en detriment de la competitivitat. Però la posada en pràctica d’aquesta cosmovisió educativa no pot ser només feina de mestres. No podem deixar exclusivament a les mans d’escoles i instituts una tasca en la qual ha de comprometre’s tota la societat. La col·laboració i implicació de les famílies i d’altres agents socials resulta essencial per a la posada en pràctica d’aquests valors, així com una formació continuada, presencial i avaluable del professorat que asseguri l’assentament d’unes conviccions que, d’aconseguir-se, revertirien, segur, en una societat molt més digna d’habitar.

 

Taula de dones de la Marina

Deixa un comentari