L’ús d’Internet en els infants

internet_infantsL’ús d’Internet pels Infants i Adolescents és una constant que cada vegada comença més aviat. Diguem-ho d’una altra manera: cada vegada els qui protagonitzaran el futur entreguen abans el seu cervell a Internet. I això no es pot fer a la babalà.

Segons La Comissió Europea l’edat de començar a navegar per Internet és de set anys i segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les hores que els menors de 14 anys dediquen als videojocs, a l’ordinador i a Internet arriba, de mitjana, gairebé a dues hores diàries. Així, per exemple els menors de 5 a 9 anys s’hi passen una hora i mitja i els menors de 10 a 14, gairebé dues hores. Tot i així, l’enquesta no fa diferències entre els minuts que es dediquen a jocs i als que es dediquen a fer altres coses amb l’ordinador o a Internet, dues eines que cada cop tenen més utilitat per als joves més enllà de jugar.

Què ens recomanen? Què hem de fer els adults?

  • Hem de formar als menors sobre la protecció de dades
  • Sensibilitzar a infants i joves sobre les conseqüències de les conductes que poden arribar a ser delictes o afectar greument els drets de terceres persones.

 

Hi ha delictes d’amenaces, d’assetjament, d’injúries, de mentides…

Nosaltres els adults som els que participem de l’educació, hem de tenir en compte que potser els petits/joves no han arribat a la maduresa adequada per poder valorar la intimitat i la privacitat de la seva família, de la seva pròpia persona o de les altres persones.

La intimitat i la privacitat són conceptes molt abstractes i difícils de limitar en un món intercomunicat a vessar d’imatges personals i que demana transparència. No obstant, cal defensar aquella part de nosaltres que no volem posar en coneixement dels demés, perquè és un espai de llibertat bàsic. Fins i tot a un adult també li por ésser difícil d’entendre en fets concrets o en determinades situacions. Cal recordar que no totes les coses nostres estan per ser conegudes i que no podem construir un món en que tots espiem als demés i tots som espiats.

Per prevenir davant tercers que puguin perjudicar la seva intimitat i privacitat, cal que nens i joves identifiquin ambdós conceptes com alguna cosa que els pertany i a tenir present que les dades pròpies són la clau que permet accedir a d’altres persones a vulnerar la seva intimitat.

El que hem d’aconseguir és regular una estructura que ens serveixi a tots, però que garanteixi llibertat. Promoure el respecte i la convivència en la xarxa. De vegades, l’actitud més valenta és la contenció, el saber frenar davant la tendència universal a tafanejar-ho tot.

La convivència en la xarxa no és distingeix de la convivència a la vida real i el nen ha de ser conscient que les seves paraules o fets poden fer mal a d’altres persones i que mai a la xarxa s’ha de fer alguna cosa que no es faria a la vida real.

La vida digital de l’infant/jove es pot protegir amb els medis tècnics, però no ens serveix de res la tecnologia quan el menor no és conscient de la informació que dóna a terceres persones.

 

Pilar Pous

Deixa un comentari