Masculinitats i paternitats emergents

La societat està canviant. Cada vegada són més visibles els homes que exerceixen una paternitat activa i responsable. Aquest canvi es deu a múltiples factors. D’una banda, cada vegada menys dones assumeixin a temps complet el paper de cuidadores, fet que ha mobilitzat molts homes a assumir un paper més actiu en la cura dels fills. Els homes ja no són els únics, ni tan sols els principals, proveïdors financers de la família. Això fa que el repartiment de les cures, entre homes i dones, tendeixi a equilibrar-se.

És cert que aquests canvis en el models de paternitats i masculinitats són  lents. Encara, majoritàriament, són les mares, treballin o no, les que estan assumint el rol de cuidadores principals. El mercat laboral que penalitza més a les dones i la persistència de rols de gènere tradicionals donen per fet que les dones són les cuidadores “naturals”. Fins i tot moltes dones orientades a l’ocupació renuncien als seus objectius per la pressió externa i interna que les fa sentir culpables sinó exerceixen de cuidadores principals dels seus fills i filles. Aquesta pressió i culpabilitat no solen sentir-la els homes.

Però com dèiem, els temps estan canviant i, d’altra banda, cada vegada més emergeixen models que qüestionen i confronten la masculinitat i paternitat tradicional que sol atorgar al pare el paper, gairebé únic, de principal sustentador econòmic de la família. Molts homes desitgen exercir de pares actius i responsables renunciant, o deixant en segon pla, les seues ambicions professionals. Encara que, també, la situació del mercat laboral, precari i inestable, trasllada els objectius i “realització” masculina a altres facetes de la vida. El treball ja no és aquell espai segur on els homes construïen la seva identitat. Molts homes busquen, ara, en les cures i la paternitat activa i responsable altra font de sentit a les seves vides.

A tot això, cal afegir que, cultural i socialment, la figura del pare compromès és un valor en alça. Es contraposa al de pare absent, model que molts homes han experimentat en la relació amb els seus pares i que no els agradaria reproduir en la relació amb els fills. D’aquesta manera, inclús homes molt orientats al treball tracten ara de conjugar ser un bon treballador amb ser un bon pare i passar el major temps amb els fills. Ara, també, molts homes pateixen conflictes per conciliar la seva vida laboral amb la família.

Per donar suport i fomentar aquests canvis de la masculinitat i la paternitat les administracions públiques i les empreses s’han de comprometre amb ells i facilitar el trànsit del model tradicional a aquests models emergents de paternitat responsable i activa. Alguns exemples que ajudarien a aquest trànsit són els permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció, les polítiques de conciliació i coresponsabilitat de la vida laboral, personal i familiar dirigides a homes i els programes de salut sexual i reproductiva inclusius amb els homes.

Perquè el canvi de la masculinitat i la paternitat cap a fórmules sostenibles, responsables i actives són bones per als homes però també per a les dones, els nens i l’entorn en general. La igualtat és un factor protector de la violència de gènere.

Paco Abril (Ahige)
Sociòleg, professor de la “UdG” (universitat de Girona) i president de l’Associació Homes Igualitaris

Deixa un comentari