Pors Infantils

Les pors són reaccions emocionals d’alarma que formen part constant del desenvolupament infantil.

La naturalesa d’aquestes pors és diversa: separació dels pares, presència de desconeguts, foscor, sorolls forts i sobtats, animals o personatges ficticis (monstres, fantasmes, bruixotes, etc.), allò que els resulta desconegut o perillós.

Les pors van canviant amb el desenvolupament evolutiu. Però, en tot cas és convenient vèncer-les per mitjà d’enfrontar-se a elles, per a això és decisiu el paper dels pares. Enfrontar-se a les pors és part de la formació que ens equipa per enfrontar-nos a situacions compromeses i amenaçadores que haurem d’encarar en la vida d’adults.

QUÈ EVITAR
  • No s’ha de ridiculitzar, censuraro enfadar-se amb els infants
  • No és adequat pressionar-los ni obligar-los a fer front a les seves pors
  • S’ha d’evitar mostrar excessiva atenció o preocupació per les reaccions i manifestacions de por
  • Perquè aconsegueixin l’autonomia i seguretat desitjat omentar l’evitació sinó l’enfrontament mitjançant el raonament i l’ensenyament d’habilitats
QUÈ FER
  • Permetre’ls expressar-se en relació els objectes o situacions de temor
  • Proveïr d’explicacions senzilles i tranquil·litzadores perquè vagin assumint gradualment l’infundat de les seves pors
  • Resulta recomanable una aproximació gradual al la situació o objecte temut, augmentant progressivament la durada.
  • Ensenyar-los a racionalitzar i relativizar les situacions difícils i a buscar solucions plausibles als problemes que sorgeixen
  • Dotar d’uns certs tints d’humor els objectes de temor, transformant aspectes aterridors en característiques gracioses mitjançant dibuixos i bromes ajuda a prevenir les pors.

 

Armando Fuentes
Psicòleg – Master en Integració Educativa

Deixa un comentari