Dones racialitzades doblement invisibles

El passat dia 28 de Novembre, la Taula de Dones de La Marina va impulsar la creació d’un mural al mur  exterior del camp de futbol de l’Energia. Es va comptar amb l’Artista Montserrat Anguiano, qui basa la seva obra en les referents negres.

Des de la taula de dones volem reivindicar el doble eix d’opressió que pateixen les dones racialitzades, que, com bé apuntava Maga Pérez integrant de l’Associació Misibamba d’afrodescendents  a una entrevista a Telam : “A les dones negres ens ubiquen en un lloc d’eterna servitud, d’exotizació del nostre cos y cultura, contribuint a un imaginari col·lectiu de com som o hauríem de ser que ens impedeix un ple exercici dels drets”.

Què hi ha darrera de cada joguina?

S’apropen els Nadals i les bústies són plenes de catàlegs amb tota mena de joguines. Algunes famílies comencen a preocupar-se, especialment aquest any tocat per la crisi, per quins regals tindran les seves criatures. Hi ha moltes maneres d’educar i cada família ha d’escollir quins són els valors en els que vol educar els seus fills/es i en funció d’això, ser coherent a l'hora de triar les joguines.  A través de les joguines també s'educa!

La coeducació com a prevenció de la violència de gènere

Durant segles, el sistema patriarcal ha suposat la implantació, a l’escola, d’un model mixte que jerarquitza els valors masculins que es transmeten de manera transversal i que perpetua estereotips de gènere no igualitaris a través de l’ús del llenguatge, l’organització escolar, els manuals i unes pautes de conducta i expectatives diferenciades per a homes i dones. Per combatre aquesta situació, algunes comunitats han impulsat projectes educatius que aposten per un canvi de mirada respecte al gènere a través dels valors de cura, respecte i empatia. En altres paraules, per la coeducació.

No ha estat fàcil però ha valgut la pena

Conviure, créixer, guanyar autonomia, descobrir l'entorn, gaudir… Les activitats de lleure a l'estiu, en especial les colònies i els campaments, sempre han estat una molt bona oportunitat per tots els infants i adolescents. Aquest estiu és diferent, la primavera ha estat un repte per tothom, però especialment dur per algunes famílies o persones del nostre entorn que han perdut tots els ingressos, que no tenien un pis en condicions o que patien situacions no desitjades dintre de la seva llar; i la incertesa sobre la tardor… bé, encara no sabem que esdevindrà.

Per quan tornem a començar!

Portem ja molts dies confinades, totes tenim moltes ganes de sortir i tornar a la normalitat, o almenys a allò que enteniem que era, veure els amics i les amigues, anar a classe, passejar al carrer  sense restriccions, poder anar a comprar a les botigues o sortir fora de Barcelona. Són dies complicats i hem de ser pacients per tal que tot això que tant desitgem arribi quan abans millor. Aquest mes de juny volem posar en valor la tasca de totes aquelles persones que no han parat de treballar per tal de cuidar als veïns i les veïnes del barri, xarxes de suport mutu que són tan necessàries en moments tan complicats com els que estem vivint. Aquestes són les persones que fan que el barri de la Marina sigui especial.

8 de març 2020 – Taula de Dones

Des de la Taula de Dones ja ens estem preparant per a la propera gran cita del feminisme: el 8 de març. Per nosaltres aquest dia és de vital importància perquè ens permet visibilitzar les problemàtiques i els principies que el moviment feminista defensa al llarg de l’any i no només el 8 de març. Dins d’aquestes problemàtiques, les més centrals són la precarietat laboral i la violència masclista. Per això és important treballar la consciència de classe, centrant-nos en l’explotació, la precarietat i la desigualtat laboral que pateixen les dones només pel fet de ser dones. El famós sostre de vidre, la sistemàtiques reduccions de jornades, els obstacles per la conciliació familiar, o el desprestigi social atribuït a les tasques de cures són problemàtiques que s’han de conèixer i combatre col·lectivament. Tot això genera violència contra les dones però, malauradament, no és l’única violència que pateixen: maltractaments, violacions, abusos, assassinats, violència institucional... És per això que cada vegada més des del moviment feminista proliferen les iniciatives de defensa contra aquestes violències vers les dones.

El poder de ser gran

Has d’agafar experiència”, “quan siguis gran ja se’t passarà”, “ja ho entendràs més endavant”, “jo a la teva edat..”, “no ets prou gran”, “els joves només penseu en divertir-vos”, “mentre visquis en aquesta casa”, “la teva feina és estudiar”, “faràs el que jo et digui”, “si no aproves l’examen demà no surts”, “encara no ets prou responsable”, “encara no es pot confiar en tu”, “perquè t’ho dic jo”... Quantes vegades hem sentit aquestes frases? Bé perquè ens ho hagin dit a nosaltres o bé perquè hem vist com eren dirigides a terceres persones. Doncs aquest més tenim ganes de posar de manifest què hi ha darrere de tot això.

Compartir mola

Ens apropem a les festes de Nadal i com cada any una maquinària comercial es posa en marxa per a que les persones ens deixem els diners en regalar objectes materials. Els nens i nenes son el primer objectiu de tota l’estratègia comercial i se’ls posa en el punt de mira. Les grans companyies que es dediquen a això despleguen tota una sèrie d’estratègies psicològiques ben dissenyades per a que exigeixin un regal, fins i tot entès com un dret. Volen regals, que siguin objectes (moltes vegades de plàstic) quedant arraconats en pocs dies. Aquesta necessitat creada per a educar als nens i nenes amb la necessitat d’objectes materials, ja fa temps que li costa al planeta una quantitat de brossa extra que no pot eliminar. Els individus creixen i es tornen consumidors compulsius. Necessiten consumir sense saber que fer-ne del que consumeixen. Però el planeta ja ha dit prou. Les futures generacions odiaran als humans del segle XX i principis del XXI per la seva capacitat de crear residus de coses poc importants per a l’existència, enviant el problema cap al futur, a aquesta generació que ara neix. La promesa de la societat de consum de post-guerra no tenia cap pla. La idea era viure el moment i condemnar a una altra generació amb el problema dels residus.

Un extraterrestre al metro

Si un extraterrestre arribes a la terra per a fer turisme interestel·lar i entres al metro de Barcelona, sense ser vist, a primera hora del dia, el primer que podria observar seria que la majoria dels éssers del planeta tenen un objecte a les mans al qual li dediquen tota l’atenció. No deixen de tocar-lo i a més la seva cara va canviant progressivament d’expressió a mesura que el toquen, pensaria. Alhora, mentre sembla que es comuniquen amb estranyes expressions facials amb aquell objecte misteriós, no sembla que la presència d’altres éssers els afecti el més mínim. Fins i tot hi hauria  moltes possibilitats que un extraterrestre tipus marsattacks pugues seure al metro a ben d’hora sense que ningú li prestes atenció. Els terrestres no es miren entre ells, no es comuniquen, fins i tot es podria dir -raonaria aquest observador galàctic- no es dediquen ninguna atenció a banda de no apropar-se massa i evitar qualsevol contacte.

Aprendre a cooperar i cooperar per aprendre. L’educació del segle XXI

L’educació al nostre país ha canviat molt des de les reformes educatives que van transformar el model d’educació racista, classista i masclista que el Règim de Franco va imposar a les escoles. Segurament tothom recorda frases com “la letra con sangre entra” o “patria, família y religión”, frases que es repetien a les escoles del franquisme controlades per l'església catòlica. Sortosament, el franquisme ja fa molts anys que ha quedat fora de l’educació i aquesta, modernitzada als vuitanta, va esdevenir una peça clau per a la transformació del país.