Per quan tornem a començar!

Portem ja molts dies confinades, totes tenim moltes ganes de sortir i tornar a la normalitat, o almenys a allò que enteniem que era, veure els amics i les amigues, anar a classe, passejar al carrer  sense restriccions, poder anar a comprar a les botigues o sortir fora de Barcelona. Són dies complicats i hem de ser pacients per tal que tot això que tant desitgem arribi quan abans millor. Aquest mes de juny volem posar en valor la tasca de totes aquelles persones que no han parat de treballar per tal de cuidar als veïns i les veïnes del barri, xarxes de suport mutu que són tan necessàries en moments tan complicats com els que estem vivint. Aquestes són les persones que fan que el barri de la Marina sigui especial.

8 de març 2020 – Taula de Dones

Des de la Taula de Dones ja ens estem preparant per a la propera gran cita del feminisme: el 8 de març. Per nosaltres aquest dia és de vital importància perquè ens permet visibilitzar les problemàtiques i els principies que el moviment feminista defensa al llarg de l’any i no només el 8 de març. Dins d’aquestes problemàtiques, les més centrals són la precarietat laboral i la violència masclista. Per això és important treballar la consciència de classe, centrant-nos en l’explotació, la precarietat i la desigualtat laboral que pateixen les dones només pel fet de ser dones. El famós sostre de vidre, la sistemàtiques reduccions de jornades, els obstacles per la conciliació familiar, o el desprestigi social atribuït a les tasques de cures són problemàtiques que s’han de conèixer i combatre col·lectivament. Tot això genera violència contra les dones però, malauradament, no és l’única violència que pateixen: maltractaments, violacions, abusos, assassinats, violència institucional... És per això que cada vegada més des del moviment feminista proliferen les iniciatives de defensa contra aquestes violències vers les dones.

El poder de ser gran

Has d’agafar experiència”, “quan siguis gran ja se’t passarà”, “ja ho entendràs més endavant”, “jo a la teva edat..”, “no ets prou gran”, “els joves només penseu en divertir-vos”, “mentre visquis en aquesta casa”, “la teva feina és estudiar”, “faràs el que jo et digui”, “si no aproves l’examen demà no surts”, “encara no ets prou responsable”, “encara no es pot confiar en tu”, “perquè t’ho dic jo”... Quantes vegades hem sentit aquestes frases? Bé perquè ens ho hagin dit a nosaltres o bé perquè hem vist com eren dirigides a terceres persones. Doncs aquest més tenim ganes de posar de manifest què hi ha darrere de tot això.

Compartir mola

Ens apropem a les festes de Nadal i com cada any una maquinària comercial es posa en marxa per a que les persones ens deixem els diners en regalar objectes materials. Els nens i nenes son el primer objectiu de tota l’estratègia comercial i se’ls posa en el punt de mira. Les grans companyies que es dediquen a això despleguen tota una sèrie d’estratègies psicològiques ben dissenyades per a que exigeixin un regal, fins i tot entès com un dret. Volen regals, que siguin objectes (moltes vegades de plàstic) quedant arraconats en pocs dies. Aquesta necessitat creada per a educar als nens i nenes amb la necessitat d’objectes materials, ja fa temps que li costa al planeta una quantitat de brossa extra que no pot eliminar. Els individus creixen i es tornen consumidors compulsius. Necessiten consumir sense saber que fer-ne del que consumeixen. Però el planeta ja ha dit prou. Les futures generacions odiaran als humans del segle XX i principis del XXI per la seva capacitat de crear residus de coses poc importants per a l’existència, enviant el problema cap al futur, a aquesta generació que ara neix. La promesa de la societat de consum de post-guerra no tenia cap pla. La idea era viure el moment i condemnar a una altra generació amb el problema dels residus.

Un extraterrestre al metro

Si un extraterrestre arribes a la terra per a fer turisme interestel·lar i entres al metro de Barcelona, sense ser vist, a primera hora del dia, el primer que podria observar seria que la majoria dels éssers del planeta tenen un objecte a les mans al qual li dediquen tota l’atenció. No deixen de tocar-lo i a més la seva cara va canviant progressivament d’expressió a mesura que el toquen, pensaria. Alhora, mentre sembla que es comuniquen amb estranyes expressions facials amb aquell objecte misteriós, no sembla que la presència d’altres éssers els afecti el més mínim. Fins i tot hi hauria  moltes possibilitats que un extraterrestre tipus marsattacks pugues seure al metro a ben d’hora sense que ningú li prestes atenció. Els terrestres no es miren entre ells, no es comuniquen, fins i tot es podria dir -raonaria aquest observador galàctic- no es dediquen ninguna atenció a banda de no apropar-se massa i evitar qualsevol contacte.

Aprendre a cooperar i cooperar per aprendre. L’educació del segle XXI

L’educació al nostre país ha canviat molt des de les reformes educatives que van transformar el model d’educació racista, classista i masclista que el Règim de Franco va imposar a les escoles. Segurament tothom recorda frases com “la letra con sangre entra” o “patria, família y religión”, frases que es repetien a les escoles del franquisme controlades per l'església catòlica. Sortosament, el franquisme ja fa molts anys que ha quedat fora de l’educació i aquesta, modernitzada als vuitanta, va esdevenir una peça clau per a la transformació del país.

Viatge a Amsterdam

Quan em van demanar que fes aquest article per parlar de la meva experiència com a mare d’un nen amb discapacitat, no vaig saber exactament què explicar, doncs, al cap i a la fi, sóc mare, com a qualsevol mare. Però, no, no ens enganyem, tenir un fill amb discapacitat no et fa especial, però sí diferent. En Joan té gairebé nou anys i té autisme de Kanner. El van diagnosticar amb sis mesos i des d’aleshores visc amb la discapacitat.

La participació és molt més que una paraula

Una paraula molt de moda avui dia és la de “Participació”. Aquest mot sembla ser el responsable de moltes de les actuacions que es desenvolupen als nostres territoris i comunitats. Tanmateix, és de ressaltar que la participació és un dels tres principis fonamentals de la comissió dels drets de la infància conjuntament amb la provisió i la protecció. Recordem que la participació és la que ens permet involucrar-nos en el fet social, generant igualtat d’oportunitats, accions col·lectives i sobretot  l’apoderament de joves i infants.

Celebrem els 50 i més

Amb aquest número celebrem els 50 suplements de la TIAF al diari de La Marina. En iniciar aquest projecte no ens imaginàvem tot el que s'ha fet i impulsat amb tantes persones que viuen i treballen als barris de La Marina! Han estat suplements donant veu i posant cara a infants, adolescents, famílies, serveis i entitats que treballen pel benestar infantil a La Marina. Durant aquests 50 suplements hem tractat la major part dels temes rellevants pel desenvolupament infantil, hem parlat de la situació de les famílies al nostre barri, ens hem fet ressò d'activitats fetes i de projectes per desenvolupar, i hem difós els seus continguts digitalitzats a http://www.tiaflm.org i a http://lamarina.cat/mes/tiaf/ a on els podeu trobar.

Com eduquem en l’ús de pantalles als i les nostres adolescents?

Com a mares o pares d’adolescents ja sabreu que no existeixen receptes universals: el que ens funciona a una família pot no fer-ho a les demés, i inclús el que resulta per a una filla, per a l’altre no. Això, lluny de produir-nos angoixa, ens ha d’animar a tenir un plantejament educatiu sobre les pantalles que anirem adaptant a la nostra realitat. Veiem algunes reflexions que poden ajudar-nos! Quan menys, millor. Procurem que els i les nostres adolescents tinguin un oci ric que no passi per les pantalles! Esforcem-nos també per a organitzar-nos en família de forma que les pantalles no siguin imprescindibles (per exemple, ens cal televisió funcionant constantment? Podem anticipar-nos i evitar converses de whatsapp de darrera hora?).