Viatge a Amsterdam

Quan em van demanar que fes aquest article per parlar de la meva experiència com a mare d’un nen amb discapacitat, no vaig saber exactament què explicar, doncs, al cap i a la fi, sóc mare, com a qualsevol mare. Però, no, no ens enganyem, tenir un fill amb discapacitat no et fa especial, però sí diferent. En Joan té gairebé nou anys i té autisme de Kanner. El van diagnosticar amb sis mesos i des d’aleshores visc amb la discapacitat.

La participació és molt més que una paraula

Una paraula molt de moda avui dia és la de “Participació”. Aquest mot sembla ser el responsable de moltes de les actuacions que es desenvolupen als nostres territoris i comunitats. Tanmateix, és de ressaltar que la participació és un dels tres principis fonamentals de la comissió dels drets de la infància conjuntament amb la provisió i la protecció. Recordem que la participació és la que ens permet involucrar-nos en el fet social, generant igualtat d’oportunitats, accions col·lectives i sobretot  l’apoderament de joves i infants.

Celebrem els 50 i més

Amb aquest número celebrem els 50 suplements de la TIAF al diari de La Marina. En iniciar aquest projecte no ens imaginàvem tot el que s'ha fet i impulsat amb tantes persones que viuen i treballen als barris de La Marina! Han estat suplements donant veu i posant cara a infants, adolescents, famílies, serveis i entitats que treballen pel benestar infantil a La Marina. Durant aquests 50 suplements hem tractat la major part dels temes rellevants pel desenvolupament infantil, hem parlat de la situació de les famílies al nostre barri, ens hem fet ressò d'activitats fetes i de projectes per desenvolupar, i hem difós els seus continguts digitalitzats a http://www.tiaflm.org i a http://lamarina.cat/mes/tiaf/ a on els podeu trobar.

Com eduquem en l’ús de pantalles als i les nostres adolescents?

Com a mares o pares d’adolescents ja sabreu que no existeixen receptes universals: el que ens funciona a una família pot no fer-ho a les demés, i inclús el que resulta per a una filla, per a l’altre no. Això, lluny de produir-nos angoixa, ens ha d’animar a tenir un plantejament educatiu sobre les pantalles que anirem adaptant a la nostra realitat. Veiem algunes reflexions que poden ajudar-nos! Quan menys, millor. Procurem que els i les nostres adolescents tinguin un oci ric que no passi per les pantalles! Esforcem-nos també per a organitzar-nos en família de forma que les pantalles no siguin imprescindibles (per exemple, ens cal televisió funcionant constantment? Podem anticipar-nos i evitar converses de whatsapp de darrera hora?).

Si s’aturen les dones, s’atura el món

A la Taula de Dones de La Marina ens sobren motius per adherirnos a la Vaga General Feminista. La primera legal per la igualtat real d’oportunitats i drets entre dones i homes. Tot i que tothom pot secundar-la, condició de tota vaga general, és preferible que siguin les dones qui la segueixin. Els homes feministes, o en vies d’aconseguir-ho, poden assumir les càrregues que normalment desenvolupem les dones sense reconeixement ni remuneració.

De qui són els carrers?: infància, joc i espai públic

Si estàs en contacte amb un infant no et sorprendrà que no pari quiet/a, i que vulgui estar tota l’estona movent-se i jugant. Et sona? Podem pensar que els infants amb aquestes actituts molesten o ens volen fer la vida impossible, o bé podem pensar que necessiten realitzar totes aquestes accions, que són pròpies de la seva etapa i que és la seva manera de conèixer el món, d’aprendre i per tant de crèixer i desenvolupar-se. Són moltes les experiències i estudis que ens confirmen la importància del joc en les primeres etapes de la vida (entre els 0 i 6 anys).

Repensar com consumim. Una oportunitat per viure millor?

De la societat de consum… Solem associar “nivell de vida” a un major consum, i una “bona compra” al “bueno, bonito, barato”. És menys habitual, en canvi, tenir pressent que per comprar més hem de treballar també més -a costa del nostre temps “lliure”-, que trobem roba barata perquè ara es produeix en països amb sous molt baixos (quan tenim altes xifres d´atur!), o que l´aire embrutat pels cotxes causa unes 3000 morts prematures a l´any a Barcelona.

L’esport com a eina educativa

Com deia Nelson Mandela, l'educació és l'arma més poderosa que es pot tenir per canviar el món, i no hi ha dubte d'això. L'esport és una de les eines educatives i de desenvolupament social. L'esport és considerat des de l'antiguitat com un mitjà apropiat per a desenvolupar valors a nivell personal i social. Algunes de les qualitats desitjables que es poden aconseguir gràcies a l'esport són: respecte a les persones, tolerància, respecte per les regles, perseverança, treball en equip, superació, autodisciplina, responsabilitat, cooperació, honestedat, lleialtat, etc. L'esport vinculat al joc i a l'oci és el mètode més efectiu d'aprenentatge, ja que per als nens / es i també per als adults, jugar és una necessitat.

Compromís i llibertat: l’educació en el lleure

Un nen de set anys truca per telèfon la seva monitora per demanar-li de fer una activitat. Això és educació en el lleure: que l’infant sàpiga que algú l’escolta i que pot expressar-se, que rebrà resposta, acompanyament, i motivació, que podrà deixar volar la imaginació. Un grup de joves, orgullosos i orgulloses, fan una samarreta per finançar els seus projectes de curs. Hi diu: “No puc, tinc esplai”. Això és educació en el lleure: compromís i maduresa per prioritzar i decidir, i una mica d’autogestió, acompanyats pels monitors i monitores, per acomplir metes pròpies.