Tornada a l’Escola en Família

Arriba setembre i comença un nou cicle, l’escolar. I amb ell arriba el període d’adaptació o període d’incorporació que suposa per a les criatures i per a les famílies enfrontar-se a reptes, sempre nous i enriquidors; els infants, perquè es troben amb un creixement personal, social i intel·lectual i les famílies perquè a més d’acompanyar a les seves filles i fills en la nova aventura, han de continuar creixent i acomodant les noves vivències en el seu dia a dia.

En el període d’adaptació el que es pretén, és que els infants es familiaritzi amb l’escola, que dugui a terme una presa de contacte amb els seus companys i adquireixi confiança amb les persones que s’ocuparan d’ell durant la seva estança al col·legi. El període d’incorporació és un canvi a la seva vida, el infant passa d’estar en un espai conegut i amb una atenció màxima i individualitzada, a trobar-se a un lloc nou, rodejat d’iguals que coneix o no i amb els quals ha de passar una gran estona del dia compartint noves experiències i nous aprenentatges. L’acollida a l’inici del curs escolar va sempre acompanyat de preocupacions i emocions. Per un costat, després d’un període de vacances, es comença el treball amb forces renovades; per un altre, tornen els pensaments i les preocupacions per l’acollida dels infants i de les famílies que assisteixen a l’escola. Alguns nensi nenes acceptaran amb molta rapidesa la situació de l’any passat, altres estaran observant per un temps i, a uns altres, els hi costarà adaptar-se i necessitaran una mica més de temps que la resta dels infants. Hem de pensar que per a que es doni una bona adaptació a l’escola, el nen ha d’haver desenvolupat en un primer moment un bon desenvolupament emocional. El període d’adaptació també és bàsic per als professors/es, perquè comencen a conèixer a cadascun dels infants, els seus hàbits i les seves reaccions. Hem de remarcar que la tasca del docent és molt important, ja que ha de treballar juntament amb el nens i amb les famílies, per així poder arribar a dur a terme un treball conjunt, en el qual l’escola i la família treballin junts.

Aquesta relació ha d’estar basada en la confiança mútua i la comunicació. Per fer això hi ha dues vies, una formal (reunions, assemblees) i un altra més informal: entrades, sortides, tallers, xerrades, festes, etc.. Es tracta de fer coses amb les famílies  potenciant la cooperació entre aquestes i els professionals. Les famílies troben avui en dia dificultats per a l’educació i criança en solitari. Per això és necessari promoure la participació i relació activa, amb altres famílies i compartir dubtes, interessos, preocupacions amb els professionals i també com ajudar a conèixer el creixement i aprenentatge dels seus fills/es, no només des del moment actual sinó aquell que susciti noves situacions. Participar significa formar part.

Aquest període  és complicat per a les famílies, hem de pensar que ells deixen als seus fills amb unes persones que quasi no coneixen de res i això pot ser un poc angoixant. Es requereix molta confiança en els professors que s’ocuparan de l’infant. La motivació dels progenitors és molt rellevant per a l’adaptació dels fills al context escolar. La família li mostra al neno nena la forma de relacionar-se amb la resta d’ambients en els quals haurà d’interactuar. No obstant això, no es tracta d’imposar als fills una sèrie de normes i conductes apropiades que han de seguir rigorosament, sinó d’establir una sèrie de regles, a seguir en diferents entorns, que siguin obeïdes no per por d’un càstig sinó perquè els pares s’han pres el temps d’explicar-les-hi de tal manera que siguin compreses i acceptades pels seus fills. No és un procés que es vagi a donar de forma immediata, sent necessari que els pares posin a prova la seva pròpia capacitat adaptativa, aprenent a proporcionar diferents formes de reforç i a comunicar diferents emocions en funció de les conductes realitzades pels seus fills i del context en què es donin.

Tres són les condicions bàsiques de l’educació familiar perquè aquesta sigui de qualitat

  • Un afecte incondicional, que els doni seguretat sense protegir-los en excés.
  • Una cura atenta, adequat a les canviants necessitats de seguretat i autonomia

que viuen amb l’edat.

  • I una disciplina consistent, sense caure en l’autoritarisme ni en la negligència, que els

ajudi a respectar certs límits i aprendre a controlar la seva pròpia conducta.

Però aquestes condicions no sempre són fàcils de complir, ni tan sols d’entendre, per part dels membres de les famílies. Alguns dels factors de risc, dins del context familiar, que poden dificultar el desenvolupament adequat de la capacitat adaptativa, són les relacions conflictives en la família, l’ús de càstigs verbals i/o corporals excessius. I a més  a més  les famílies no disposen, sovint, del temps o la flexibilitat laboral suficient per acompanyar els seus fills i filles, o no ho fan per no ser conscients de la transcendència d’aquest despreniment respectuós i graduat. Però siguem optimistes: Entre l’ideal i el real, un canvi sempre és possible.

La tornada a l’escola no és només una nova experiència per als alumnes i els docents sinó una oportunitat per a les famílies de donar als fills unes eines per a créixer en comunitat, amb valors democràtics, on la diversitat, la inclusió, l’educació emocional, el respecte pel medi ambient i totes aquelles actituds i coneixements que ens facin millors persones i amb això millori la nostra societat. La família torna a l’escola i ha de participar en els canals que hi ha: L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) és un espai on tots els pares i mares trobem una manera de participar directament en l’organització de l’escola. Cada aportació és importantíssima per petita que sigui.

En definitiva “L’escola forma part de la vida quotidiana de cada família” i entre tots i totes hem de cuidar i participar per a donar als nostres fills i filles el millor de nosaltres mateixos i això només ho podrem fer en col·laboració amb les famílies, els professionals i tots aquells que en el nostre entorn desitgin, com nosaltres, un món millor.

 

Victor Torres
Dinamitzador Casal de Barri Sant Cristòfol

Deixa un comentari