Tot el que hem de dir

Aquests han estat uns dies complicats, portes tancades per a molts joves, etapa en la que tenim la necessitat de sentir-nos lliures, experimentar, volar fora de casa i començar a ser un mateix. En tenim ganes des de tots els àmbits, relacional, personal i fins i tot sexual. Encara que no ho sembli, com a tots els adults, els joves hem patit molt amb tot aquest procés. Hem patit perquè hem estat més vigilats que mai.

Sabem que per a molts joves ha estat complicat conviure amb les seves famílies en un espai tant petit i durant un temps tan llarg. No hi ha rutina, incertesa global i les persones xoquen durant el seu dia a dia. Hi ha moments que han costat, han estat difícils. Però poc a poc podrem tornar a gaudir del nostre espai fora de casa i hem de valorar com hem respost durant tot aquests dies, sent conseqüents i analitzant què podriem haver fet millor.

Però també hi ha joves que han aprofitat l’espai per parlar amb les famílies, per explicar coses que tenien guardades des de feia molt de temps, per donar-se a conèixer davant de la seva família sobre com son, què fan i què els agrada fer quan són fora de casa. Molts joves han aprofitat aquests dies per explicar coses íntimes d’elles mateixes que tenien guardades.

Cal felicitar aquestes joves, valentes i orgulloses, per explicar-ho i mostrar-se tal i com són. No és fàcil dir-ho però la por és la primera barrera que ens posem nosaltres mateixes. Així que aquest més animem a totes aquelles joves a fer exactament aquest pas, a exposar-se tal i com son. Perquè la família sempre hi és i sempre hi serà.

Explicar, parlar i dialogar és la millor manera d’afrontar allò que ens preocupa i trobar una solució.

Com sempre, i no deixarem de repetir-ho, manifestar que els serveis juvenils del barri de la Marina som presents per acompanyar famílies i joves en tots aquells moments que siguin necessaris. Busqueu-nos.

Els i les joves de Química

Deixa un comentari