Una història única

La ciutat de Barcelona ha canviat molt des de l’arribada de nouvinguts que pertanyen a altres cultures. Els seus habitants gaudeixen de la riquesa de les moltes cultures dels seus ciutadans, participant d’un marc de tolerància i respecte que facilita la convivència a la ciutat.

Però no sempre es dona la situació d’apropament a l’altra cultura. Molts cops aquesta queda simplificada per una història única, sense que les persones vagin més enllà per a conèixer aspectes culturals i sobretot, conèixer més com son les persones en particular, cadascú amb les seves semblances i diferències.

Es curiós que davant la complexitat de la vida actual, sobretot a les societats riques en possibilitats materials, es simplifiqui tant la realitat de l’altre, englobant-la molts cops en una història única per a tot un grup.

En un vídeo de Ted Talk, la Chimamanda Adichie, una escriptora nigeriana, recordava les sensacions que tenia a la seva infància llegint llibres d’escriptors anglesos, els únics que tenia, que explicaven realitats totalment allunyades de la seva. Remarca com de vulnerables i influenciables son els nens a les històries úniques. Ella només s’identificava amb realitats allunyades de la seva, pertanyents a un món blanc, ja que eren les úniques que coneixia al principi.

Parla de com el món blanc ha mantingut molts cops una única història sobre Àfrica. Cita a John Lok, un comerciant anglès que va viatjar al golf de Guinea l’any 1561, i que va definir a la gent de l’Àfrica negra com a “bèsties sense cap, amb la boca i els ulls enganxats al pit”. Suposo que amb una única història com aquesta va ser més senzill per als anglesos esclavitzar als habitants d’aquella part del món.

L’escriptora explica com d’injust és veure a les persones sota una història simplificada, com dificulta conèixer-les correctament i quina tensió crea també a la pròpia persona quan percep que només és vista i prejutjada d’una manera. La Chimamanda ho sap bé, ja que va estudiar als EUA, on al principi no la veien a ella, si no “l’africana” que els seus propis companys, educats als Estats Units, s’havien creat mentalment a través dels mitjans de comunicació.

Quan una persona és vista sota una història única, l’ull s’està perdent tota la humanitat que hi ha al darrera, tota la riquesa de la seva cultura i tota la riquesa de la seva personalitat. Quan aquesta història única l’ha creat un interès particular, ja sigui a través dels mitjans o amb la difusió interessada d’informacions al carrer, som nosaltres els que ens convertim en titelles d’aquest “interès” si ens conformem amb no anar més enllà i descobrir les múltiples històries que tothom te.

Si vols veure el vídeo a YOUTUBE

Carles Revenga Bagés

Deixa un comentari