Viatge a Amsterdam

Quan em van demanar que fes aquest article per parlar de la meva experiència com a mare d’un nen amb discapacitat, no vaig saber exactament què explicar, doncs, al cap i a la fi, sóc mare, com a qualsevol mare. Però, no, no ens enganyem, tenir un fill amb discapacitat no et fa especial, però sí diferent.

En Joan té gairebé nou anys i té autisme de Kanner. El van diagnosticar amb sis mesos i des d’aleshores visc amb la discapacitat.

La gran pregunta a la que he de respondre habitualment per part d’altres mares amb fills amb discapacitat és: Com ho has fet per ser feliç? Doncs no ho sé com ho he fet, simplement, ho sóc perquè el meu fill ho és, i molt. Vaig tenir clar des d’un principi que la discapacitat del meu fill no li robaria el seu futur malgrat vaig ser conscient que seria molt diferent al que imaginava  quan em vaig quedar embarassada. Com explica la mare d’una nena amb discapacitat,  jo vaig planejar un viatge a Venècia però vaig aterrar a Amsterdam, amb un clima diferent, un idioma diferent, però malgrat tot això, gaudeixo d’aquest viatge inesperat.

Com a mare, el camí de la discapacitat és complicat, ple de pujades i baixades, ple de moments d’incertesa i dolor, però també ple de grans moments; d’aventures i coneixences.

Des de fa prop d’un any vaig encetar una campanya de difusió sobre l’autisme a través de l’Instagram La_ternura_de _Joan. Com a mare d’un nen amb discapacitat penso que he d’explicar com es viu amb la discapacitat, ja que la meva experiència pot ajudar a altres mares. Respecto les que no en volen parlar, però crec que s’equivoquen. Fer públic que el Joan té una discapacitat l’ajudat a ell i a mi com a mare.

Hem de crear una societat més inclusiva, respectuosa i informada, allunyar-nos d’estigmes i etiquetes. Si no expliquem obertament què és la discapacitat i integrem els nostres fills, mai podran viure una vida plena.

Feliç Dia de la mare

 

Maria del Mar Alegret
Facebook: la_ternura_de_joan

Deixa un comentari